Colònia Rusiñol
(Manlleu - Osona)

Denominada antigament Can Remisa, la colònia tèxtil té el seu origen en la compra dels terrenys i dels drets d'aigua que va fer Josep Dolcet, l'any 1845. L'any 1857 la fàbrica ja estava en funcionament, però després de la mort del fundador, va ser embargada per deutes i va passar a mans del principal creditor, Jaume Rusiñol, que era qui li subministrava el cotó. Era l'any 1877. Deu anys després va morir i va ser el seu net, Albert Rusiñol i Prats (Barcelona, 1862 - 1928), qui es va encarregar de la gestió de l'empresa, donat que l'altre net, Santiago Rusiñol, es va voler dedicar a l'escriptura i la pintura. Va ser llavors quan es va ampliar la fàbrica, es van construir els habitatges dels treballadors i una capella, dedicada a Sant Sebastià, actualment desapareguda. La família Rusiñol va fer alçar, al costat de la fàbrica, un xalet que van batejar amb el nom de Cau Faluga. És una casa de planta baixa i dos pisos, amb teulada de pissarra a quatre aigües. , on destaca la llar de foc, disseny de Santiago Rusiñol i Enric Clarasó, restaurada per Joaquim Camps. Entre 2007 i 2010, va ser habilitada com a restaurant, tasca de l'arquitecte Guillem Traver, i la jardineria, recuperada per Manel Vicente.

L'activitat de la colònia es va aturar l'any 1912 i el 1940, la família Rusiñol va vendre-la a l'empresa Llobet i Guri, que havia adquirit també la veïna fàbrica del Dolcet. El 1940, va passar a mans de les famílies Claramunt i Rovira que van mantenir en funcionament la filatura fins al 2009. Va ser la darrera en tancar de Manlleu.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí