| Tipus | Conjunt urbanístic |
| Situació |
Plaça de l'Església i carrers del voltant |
| Interès | Especial interès  |
El lloc de Bordils (Burdilis), segurament derivat de borda, apareix documentat l'any 990 i durant tota l'edat mitjana va estar sota la senyoria del castell de Cervià. L'any 1380 hi consten 43 focs i 10 més el 1553. Al segle XVII consta com a lloc reial, sotmès a la jurisdicció del veguer de Girona.
El poble formava, en aquella època, un recinte clos centrat per l'església de Sant Esteve, reconstruïda a la segona meitat del segle XVI, època de fort desenvolupament econòmic i demogràfic a tot el país. Això es fa palès en la fesomia de les façanes, moltes de les quals han conservat elements d'aquella època, especialment portes i finestres. El nucli medieval, envoltat pels actuals carrers de la Creu, Ample i Montserrat, es va eixamplar amb l'aparició de diversos masos al voltant. Aquest procés es va incrementar al segle XVIII, quan el nucli antic va acabar d'assolir la seva configuració actual.