| Tipus | Edifici religiós |
| Període | Segle XIII a XV |
|---|
| Estil | Romànic |
| Situació |
Carrer de l'Església |
| Protecció | Bé cultural d'interès local (BCIL) |
Situada a la part alta del poble, als peus del desaparegut castell d'Alfés. Va ser construïda a les acaballes del segle XIII o inicis del XIV i, de fet, no hi ha referències documentals fins a l'any 1361, quan apareix esmentada sota l'advocació de Santa Maria en una visita pastoral.
Es tracta d'un edifici de transició del romànic al gòtic, però amb una evident influència de les fórmules romàniques. Consta d'una sola nau, coberta amb volta de canó apuntada, i capçada amb un absis semicircular de la mateixa amplada que la nau. la portada, que imita les formes del romànic, i el campanar, són d'època tardana. Entre els segles XV i XVI es van afegir dues capelles laterals, una de les quals conserva una làpida commemorativa de la seva construcció, l'any 1492. El campanar, igual que el cor, és un afegit d'inicis de l'any 1907, quan també es va refer part de la portalada, que es trobava molt degradada. Tot el conjunt va resultar molt malmès durant la guerra civil i es va restaurar posteriorment, en diverses fases. Dissortadament, també van ser destruïts els dos retaules que posseïa, un d'ells procedent de la Seu Vella de Lleida.
L'aparell és de molt bona qualitat, amb carreus ben tallats, alguns del quals encara permeten veure les marques dels picapedrers. Cal fer esment de les mènsules de l'absis, amb una decoració escultòrica que ens remet al monestir de Santes Creus. Com a singularitat, veiem que van ser aprofitats diversos carreus amb relleus esculpits o epigrafiats, que podrien procedir d'un edifici precedent o del desaparegut castell.