Castell de Raimat
(Lleida | Raimat - Sucs - Segrià)


Lleida - Castell de Raimat

Lleida - Castell de Raimat (Foto: Fundació Masó, CC BY-SA 3.0, 2012)

Lleida - Castell de Raimat

Lleida - Castell de Raimat (Foto: Fundació Masó, CC BY-SA 3.0, 2012)

Lleida - Castell de Raimat

Lleida - Castell de Raimat (Foto: Albert Esteves, 2025)



TipusCastell
AutorRafael Masó Valentí (reforma)
Situació Raimat. Carrer del Castell
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
Castell d'origen andalusí situat dalt del turó que presideix el poble de Raimat. Va ser atorgat al cavaller Guerau de Jorba i després va passar a la seva filla Gueraua i al seu nét, Guillem de Cardona i de Jorba. A finals del segle XIV, queda a mans de la Pia Almoina de la Seu de Lleida, que en seria propietària fins a la desamortització. L'any 1707, durant el setge de Lleida, el castell va resultar molt afectat, enrunat, esdevenint, després de les reparacions, purament, una casa senyorial. A finals del segle XIX, l'adquireix Pedro de Andrés Puigdollers, enginyer i ric propietari, que el remonumentalitza com a castell. Manuel Raventós Domènech el va comprar l'any 1914, emprenent noves reformes. El 1932, el seu fill Jesús encarrega a l'arquitecte Rafael Masó la renovació del vestíbul, la sala de pas i el menjador, on va dissenyar una llar de foc, i així arriba fins a l'actualitat.

És un edifici de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, i una torre cilíndrica en una de les cantonades. La porta és adovellada i té, a la clau, una dovella, amb el nom de Joan Cosiné, l'escut de Raimat -raïm, mà-, la data de 1627 i una creu patent, reproducció en negatiu de l'autèntica, malmesa durant la guerra civil. Aquesta dovella, fora de proporció, no és original, sinó reaprofitada i recol·locada aquí per Raventós el 1914.


Martínez París, Josep Manuel: Sobre la cronologia i la història del castell de Raimat. Shikar, núm. 9, 2022

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP