Convent de Santa Mònica (Centre d'Art)
(Barcelona | La Rambla - Barcelonès)

Després del Concili de Trento, a mitjan segle XVI, van començar a establir-se a Barcelona diversos convents, un dels quals fou els dels agustins descalços o de Santa Mònica, edificat entre 1616 i 1619. Posteriorment, es va construir l'església, consagrada l'any 1634, tot i que no es va enllestir fins al 1636. Amb la desamortització del segle XIX, l'església va passar a ser parròquia, afegint sant Josep com a patró. El 1877, va ser reformada per Joan Martorell. L'edifici -que ja havia patit canvis d'ús i desperfectes a la Setmana Tràgica-, va ser destruït per milicians anarquistes l'any 1936, però de les dependències conventuals, situades entorn d'un claustre de tipologia clàssica, es van salvar tres ales. Als anys seixanta, Joaquim Vilaseca i Antoni Pineda van erigir una nova església, consagrada l'any 1975, renovada altre cop - 1984- ara per Albert Viaplana i Helio Piñón, quan la Generalitat va fer condicionar el convent com a centre d'art. L'església va adquirir una façana cúbica llisa amb gran rosassa, i el convent, una contundent rampa d'accés, amb làmines de fusta sobre una estructura d'acer (els baixos de la qual es van tancar posteriorment -parcialment-, per situar-hi un nou espai vidrat). Uns anys més tard, ells mateixos, amb Ricard Mercadé, van projectar un annex a la part posterior del convent, amb una mena de porxo d'entrada de molt efecte, vist del de l'avinguda de les Drassanes.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí