Església de Santa Maria de Mar. Retaule major
(Palamós - Baix Empordà)

El retaule major de l’església de Santa Maria de Palamós és una de les obres més destacades del Renaixement català a les comarques gironines. El conjunt original va ser contractat l’any 1580 pels jurats de la vila al mestre imaginaire i escultor Joan Ballester, i l’obra arquitectònica i escultòrica es va completar cap al 1586. Hi van intervenir també diversos artesans, entre els quals Perris Bolenda, Lleonard Serrador, Pere Barrufet, Agustí Manacet i Pere Ballester.

La concepció del retaule respon al llenguatge renaixentista, amb una arquitectura ordenada segons els ordres clàssics. La documentació del contracte mostra que Ballester es va inspirar en els models de Jacopo Vignola, especialment en la seva Regola delli cinque ordini d’architettura. El basament incorporava també figures d’atlants, un recurs ornamental característic de la cultura artística renaixentista.

La part pictòrica es va encomanar el 1594 al pintor d’origen flamenc Isaac Hermes Vermey, establert a Tarragona i relacionat amb l’entorn de Lluís de Requesens. Les pintures, realitzades entre 1594 i 1595, representaven diversos episodis de la vida de la Mare de Déu i de Crist. El conjunt original constava de set taules narratives i un medalló superior.

Les set escenes conservades representen l’Anunciació, l’Epifania, l’Adoració dels Pastors, la Pentecosta, l’Ascensió de Crist, la Resurrecció i la Coronació de Maria. La pintura de Vermey reflecteix el llenguatge del manierisme tardà i de la pintura italiana de la Contrareforma, amb composicions elaborades i una clara voluntat d’expressivitat religiosa.

El retaule ocupava tota l’alçada de l’absis i constituïa el principal focus visual de l’església. Les fotografies anteriors a la Guerra Civil permeten conèixer l’aspecte del conjunt original i mostren la seva considerable dimensió i riquesa ornamental. L’obra va quedar greument malmesa el 1936, durant la destrucció del mobiliari religiós de l’església. El medalló superior es va perdre i bona part de l’estructura escultòrica també va desaparèixer.

L’any 1947 el retaule va ser reconstruït aprofitant els elements originals que s’havien conservat, especialment el basament de Joan Ballester i les set pintures d’Isaac Hermes Vermey. D’aquesta manera, l’actual retaule manté una part substancial de l’obra renaixentista, tot i que no correspon íntegrament a la configuració original. El conjunt fou objecte d’una restauració l’any 1999.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí