Església de Sant Fructuós de Músser
(Lles de Cerdanya - Cerdanya)


Lles de Cerdanya - Església de Sant Fructuós de Músser

Lles de Cerdanya - Església de Sant Fructuós de Músser (Foto: Albert Esteves, 2026)

Lles de Cerdanya - Església de Sant Fructuós de Músser

Lles de Cerdanya - Església de Sant Fructuós de Músser (Foto: Albert Esteves, 2026)

Lles de Cerdanya - Església de Sant Fructuós de Músser

Lles de Cerdanya - Església de Sant Fructuós de Músser (Foto: Albert Esteves, 2026)

Lles de Cerdanya - Església de Sant Fructuós de Músser

Lles de Cerdanya - Església de Sant Fructuós de Músser (Foto: Albert Esteves, 2026)

Lles de Cerdanya - Església de Sant Fructuós de Músser

Lles de Cerdanya - Església de Sant Fructuós de Músser (Foto: Albert Esteves, 2026)

Lles de Cerdanya - Església de Sant Fructuós de Músser

Lles de Cerdanya - Església de Sant Fructuós de Músser (Foto: Albert Esteves, 2006)

Lles de Cerdanya - Església de Sant Fructuós de Músser

Lles de Cerdanya - Església de Sant Fructuós de Músser (Foto: Albert Esteves, 2026)

Lles de Cerdanya - Església de Sant Fructuós de Músser

Lles de Cerdanya - Església de Sant Fructuós de Músser (Foto: Albert Esteves, 2026)

Lles de Cerdanya - Església de Sant Fructuós de Músser

Lles de Cerdanya - Església de Sant Fructuós de Músser (Foto: José Elizalde, 2011)

Lles de Cerdanya - Església de Sant Fructuós de Músser

Lles de Cerdanya - Església de Sant Fructuós de Músser (Foto: José Elizalde, 2011)

Lles de Cerdanya - Església de Sant Fructuós de Músser, altar major

Lles de Cerdanya - Església de Sant Fructuós de Músser, altar major (Foto: Jaume Pujol)

Lles de Cerdanya - Església de Sant Fructuós de Músser. Planta

Lles de Cerdanya - Església de Sant Fructuós de Músser. Planta



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle X a XII
EstilRomànic
Situació Músser
ProteccióBé cultural d'interès local (BCIL)
Integrada en l'entramat medieval del poble de Músser, l'església de Sant Fructuós està documentada des del segle X, tot i que l'edifici conservat pot datar-se al segle XI. Té una nau única capçada a llevant per un absis semicircular, sobrealçat, i un campanar de torre, d'època tardana. La part més característica és la decoració exterior de l’absis, dividit en cinc panys mitjançant quatre lesenes i coronat per un fris d’arcuacions cegues, un dels trets propis de l’arquitectura romànica llombarda. Al pany central s’obre una finestra de doble esqueixada. Tant l’absis com la nau foren sobrealçats, de manera que actualment comparteixen una mateixa coberta. La nau conserva una volta de rajola ceràmica, reforçada per dos arcs torals, que no correspon a la coberta original. A l’extrem de ponent, es va construir posteriorment un campanar de torre, de planta gairebé rectangular i coberta piramidal.

És interessant la porta, situada al mur de migdia. Està formada per tres arquivoltes en degradació, fetes amb dovelles de granit ben treballades. Al frontal, hi ha una inscripció que fa referència a la restauració de 1958.

A l’interior, es conserven una gran pica baptismal i una pica d’aigua beneita amb un rostre esculpit en relleu. El presbiteri està decorat amb pintures d'Aurora Altisent Balmas (1928-2022), relacionades amb la vida i el martiri de sant Fructuós. Les bigues de fusta que sostenen el cor presenten també caps esculpits, alguns amb trets humans i un altre amb aparença de felí.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP