| Tipus | Edifici religiós |
| Període | Segle XVI-XVII |
| Situació |
Coborriu de la Llosa |
El lloc de Coborriu és documentat des de l’any 1244, però no s’ha localitzat fins ara cap document medieval que faci referència directa a l’església. La seva arquitectura, tanmateix, conserva un element que testimonia una antiguitat molt més remota. De fet, és una de les poques esglésies de la Cerdanya que conserva restes d'origen preromànic, concretament l'estança que fa de sagristia, adossada a l'església, que podria ser l'absis de la primitiva capella.
L’edifici actual és una construcció d’època moderna, probablement dels segles XVI-XVII, d’una sola nau coberta amb volta de rajol i amb un campanar d’espadanya de dos ulls. La porta s’obre a la façana de ponent, coronada per un petit òcul. Les façanes de l’església són majoritàriament arrebossades, mentre que els murs de la part antiga presenten un aparell de grans blocs de pedra disposats irregularment.
A la capçalera, adossat al costat de llevant, es conserva un petit cos de planta gairebé quadrada que actualment fa funcions de sagristia. És cobert amb una volta de canó de perfil semicircular, construïda amb formigó de calç encofrat i coberta exteriorment amb lloses de pedra. A la façana de llevant conserva una estreta finestra d’una sola esqueixada. Per les seves característiques constructives i la seva posició asimètrica respecte de l’església actual, els especialistes consideren que aquest cos podria correspondre a l’absis d’una església anterior, probablement d’època preromànica i anterior al segle XI.
A l’interior es conserva una pica baptismal de granit i el cor de fusta. La festa de Santa Llúcia, celebrada el 13 de desembre, manté també el caràcter tradicional de l’aplec, en què es fa una celebració amb candeles enceses, denominada "festa de la Llum".